Maig de 2008

La matinada de divendres, Rafa i Jesús van començar el descens des del camp 3. Jesús tenia símptomes de congelacions als peus i fou ajudat per un alpinista txec i per Rafa. Durant el descens Rafa va telefonar David, que es trobava al camp 1, perquè els ajudara. David va pujar de seguida, primer es va trobar amb Jesús i amb l'alpinista txec i després, a uns 6800 metres d'altitud, amb Rafa. Encara que Rafa estava uns metres per damunt de David, van poder intercanviar unes paraules d'ànim. Un minuts després Rafa va caure i ens va deixar per sempre.

No es sap amb exactitud el que va passar, però probablement les adverses condicions climatològiques i la duresa de les vessants propiciaren el fatal resultat malgrat la gran precaució de Rafa.

Malauradament, esta vegada, ni l'excel·lent condició física en que es trobava, ni l'experiència acumulada al llarg del anys, ni la prudència que el caracteritzava van poder evitar el tràgic accident. Als que l'estimaven sempre ens quedarà el consol de que ens va deixar fent allò que tant li agradava, i el record dels bons moments compartits.